![](\"https:\/\/www.mondosonoro.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/Parcels-Christian-Bertrand-700x468.jpg\")
<\/p>\nQue el VIDA \u00e9s un dels festivals m\u00e9s c\u00f2modes, bonics i cures del pa\u00eds \u00e9s un secret a veus. Un esdeveniment d’evident esperit\u00a0indie\u00a0en el qual la mitjana d’edat se situa per sobre dels trenta i en el qual et trobar\u00e0s amb la major concentraci\u00f3 de cotxets de beb\u00e8 per metre quadrat del planeta\u00a0festivalero. Pares abnegats d’all\u00f2 m\u00e9s modern que \u201cgaudiran\u201d el que puguin i els deixin els m\u00e9s \u201cnens\u201d de la m\u00fasica, la bona m\u00fasica. Perqu\u00e8 aqu\u00ed es ve sobretot a aix\u00f2: A gaudir dels concerts. Per aix\u00f2 el Vida \u00e9s l’\u00fanic festival que es pot permetre el luxe de programar a un bon nombre d’artistes, les propostes dels quals, no s\u00f3n les que millor encaixen en el concepte\u00a0festivalero\u00a0habitual. Aquest d’esperit m\u00e9s ‘verbenero’\u00a0en el sentit m\u00e9s festiu del terme. Artistes com\u00a0Destroyer,\u00a0Guitarricadelafuente, Roc\u00edo M\u00e1rquez i Bronqui,\u00a0Cat\u00a0Power\u00a0o fins i tot\u00a0Alt-j\u00a0es\u00a0paladean\u00a0millor en un auditori c\u00f2modament asseguts. Per aix\u00f2 no deixa de ser curi\u00f3s que, alliberats ja de la pand\u00e8mia, el cartell fora en el fons tan pand\u00e8mic. O si ho prefereixes, tan \u00edntim. I aix\u00f2 va funcionar en algunes ocasions, per\u00f2 va sotsobrar alguna cosa en unes altres.<\/p>\n
Entre les primeres, les que van funcionar, cal destacar el bon estat de forma en el qual es troben els escocesos\u00a0Belle\u00a0And\u00a0Sebastian. No obstant aix\u00f2, no deixa de ser curi\u00f3s que, havent publicat un \u00e0lbum tan estupend com el recent \u201cA Bit O f\u00a0Previous\u201d, ho menyspreessin d’una forma tan evident. Jo nom\u00e9s vaig comptabilitzar una matinera \u201cUnnecessary\u00a0Drama\u201d que va sonar trepidant i\u00a0trotona, amb aquesta harm\u00f2nica deslligada i, despr\u00e9s de la qual, el mateix Stuart Murdoch va preguntar a l’audi\u00e8ncia en castell\u00e0 si prefer\u00edem can\u00e7ons noves o \u201cviejjjjaaaasssss\u201d. La resposta del respectable va ser meridiana. Es van acabar les novetats per a entrar en una bateria de temes tan incontestables com coneguts: \u201cAnother\u00a0Sunny\u00a0Day\u201d, \u201cThe\u00a0Boy\u00a0With\u00a0The\u00a0Arab\u00a0Strap\u201d, \u201cFunny\u00a0Little\u00a0Forg\u201d… Un cancioner imbatible i una banda amb molt d’ofici amb un mestre de cerim\u00f2nies que sembla gaudir com un nen d’aquest estatus tan merescut.<\/p>\n
Si ens anem al cap de cartell del dissabte, \u00e9s a dir\u00a0Alt-j, tamb\u00e9 cal parlar d’\u00e8xit absolut. Els anglesos van sortir en format trio a defensar un repertori que, al contrari que\u00a0Belle\u00a0And\u00a0Sebastian, en la seva primera meitat es va apuntalar bastant en l’\u00faltim i quart treball de la banda. Un flamant \u201cThe\u00a0Dream\u201d\u00a0que els consagra com un grup a ser molt tingut en compte, buidant qualsevol tipus de dubtes que hagin planat sobre ells de forma una mica injusta. En directe, els de Leeds saben potenciar molt b\u00e9 els punts forts de la seva m\u00fasica. Parlem, com no, del b\u00e9 que empasten les veus de\u00a0Gus\u00a0Unger-Hamilton\u00a0(teclista) i Joe\u00a0Newman\u00a0(guitarra), per\u00f2 tamb\u00e9 de les imprescindibles l\u00ednies mel\u00f2diques que el seu bateria\u00a0Thom\u00a0Green sap tra\u00e7ar en directe, b\u00e0siques per al desenvolupament hipn\u00f2tic de la seva m\u00fasica. I aqu\u00ed est\u00e0 la clau de tot. Les seves can\u00e7ons repletes de notes i\u00a0vericuetos\u00a0es van desplegant com un suau mantell de vellut sobre els caps d’un p\u00fablic embadalit pel b\u00e9 i ajustat que sona tot. Un delit sonor que nom\u00e9s pot ser rebut amb un gran somriure de satisfacci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 tamb\u00e9 va haver-hi decepcions en el festival. Era fins i tot predictible que pogu\u00e9s passar el que va passar amb\u00a0Cat\u00a0Power. No \u00e9s la meva intenci\u00f3 fer massa llenya amb una artista que ho t\u00e9 tot al seu favor per a ser emblem\u00e0tica, per\u00f2 que no ho aconsegueix en la major part dels seus directes. L’exagerat filtre de veu al qual va sotmetre el seu micr\u00f2fon, unit a un deambular una cosa perduda sobre l’escenari, va fer que la sensaci\u00f3 d’elefant en terrisseria cobr\u00e9s la seva m\u00e0xima accepci\u00f3. Tan contrari com l’actuaci\u00f3 de\u00a0Destroyer, \u00e9s a dir, de\u00a0Dan\u00a0Bejar\u00a0i la seva banda, els qui van desplegar una contund\u00e8ncia sonora, densa i intricada en la qual el so es va imposar per sobre del repertori \u2013que pr\u00e0cticament va acabar sent aix\u00f2 de menys\u2013. En el mateix escenari, per\u00f2 el dia anterior, tamb\u00e9 van enlluernar\u00a0Mishima. Malgrat la baixa de Marc Lloret als teclats, els catalans van demostrar una vegada m\u00e9s que la seva f\u00f3rmula sona empastada i solvent despr\u00e9s de tants anys de vol junts. A m\u00e9s compten amb un estupend nou treball sota el bra\u00e7 titulat \u201cL’aigua\u00a0clara\u201d que no fa sin\u00f3 refor\u00e7ar encara m\u00e9s el seu estatus dins del\u00a0indie\u00a0que hauria de transcendir m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres catalanes. Van sonar com el que s\u00f3n: un grup amb maj\u00fascules.<\/p>\n
Encara que si anem per ordre cronol\u00f2gic cal dir que comencem la jornada del dijous amb una Soccer\u00a0Mommy\u00a0que venia a presentar-nos el seu recent \u201cSometimes,\u00a0Forever\u201d. Sophie\u00a0Allison\u00a0va comen\u00e7ar defensant les seves can\u00e7ons en solitari abans que se li acab\u00e9s unint la resta de banda en un xou solvent. Ja en un dels petits escenaris del bosc, vam poder gaudir d’Anna Andreu acompanyada de Marina\u00a0Arrufat. Presentaven el seu notable \u201cLa mesuri\u201d i van comptar amb l’ajuda de Ferran Palau per a interpretar \u201cUn so\u201d.<\/p>\n
L’escenari principal s’inaugurava amb Israel Fern\u00e1ndez i Diego del\u00a0Morao\u00a0en una jornada amb especial atenci\u00f3 a la m\u00fasica d’arrels, en aquest cas en la seva versi\u00f3 m\u00e9s ortodoxa repassant els diferents pals del flamenc. Perqu\u00e8 si parlem de m\u00fasica d’arrels en la seva versi\u00f3 m\u00e9s heterodoxa, per a aix\u00f2 ja ten\u00edem a Rodrigo Cuevas, que es va passejar de la sarsuela a la m\u00fasica tradicional asturiana ventall en m\u00e0, plataformes i mant\u00f3 de\u00a0manila. Cuevas ens situa en tot moment en el que escoltarem a continuaci\u00f3, ens descriu la seva imatgeria \u2013m\u00e9s del segle XIX que del XX\u2013, per\u00f2 el seu \u00e9s inenarrable en el millor dels sentits.<\/p>\n
<\/p>\n
Parcels\u00a0tornaven al Vida, el festival que els ha vist cr\u00e9ixer, per a convidar-nos al seu particular viatge entre el dia i la nit. A estones ho van aconseguir gr\u00e0cies a l’abund\u00e0ncia d’idees i la bona execuci\u00f3, malgrat la falta de can\u00e7ons. Per\u00f2 si de fer-nos viatjar es tractava, m\u00e9s f\u00e0cil els va resultar a\u00a0Balthazar\u00a0que als australians. Els belgues podien presentar per fi \u201cThe\u00a0Sand\u201d, i ho van fer amb eleg\u00e0ncia i rotunditat. El ball va continuar amb uns\u00a0The\u00a0Avalanches\u00a0que, vint anys despr\u00e9s de \u201cSince\u00a0I\u00a0Left\u00a0You\u201d, intenten mantenir la vig\u00e8ncia del seu particular collage sonor amb discos que no han pogut fer-li ombra al seu reverenciat cl\u00e0ssic. Aix\u00ed que ho aconsegueixen ja sigui a for\u00e7a de nost\u00e0lgia o d’oferir un producte imperible.<\/p>\n
La nit acabaria amb la conflu\u00e8ncia entre electr\u00f2nica i tradici\u00f3 per part de Roc\u00edo M\u00e1rquez i Bronqui amb el flamenc i de\u00a0Baiuca\u00a0amb la m\u00fasica gallega. El cos ens va donar per a sorprendre’ns amb la posada en escena de l’excel\u00b7lent \u201cTercer Cel\u201d, per\u00f2 per esgotament no arribem a gaudir dels desenvolupaments d’Alejandro\u00a0Guill\u00e1n. Hi ha hagut grans ocasions anteriors i n’hi haur\u00e0 en breu, aix\u00ed que tenim clar que no va defraudar als qui s\u00ed que van assistir al seu xou.<\/p>\n
Dels dos dies seg\u00fcents i obviant els grups ja esmentats amb anterioritat, cal destacar la solv\u00e8ncia soul de\u00a0Black\u00a0Pumes i la incontestable pres\u00e8ncia esc\u00e8nica del vocalista i guitarra Eric\u00a0Burton. L’\u00fanica cosa que els queda per demostrar, i hauran de fer-ho en aquest segon disc en el qual ja estan treballant, \u00e9s que el seu cancioner ha d’anar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest tema emblem\u00e0tic que \u00e9s \u201cColors\u201d\u00a0amb el qual es van acomiadar. Per moments semblava que el p\u00fablic estava m\u00e9s expectant de veure quan arribaria el\u00a0hit\u00a0de falles que del set complet de la banda. Per part seva, ells s’ajusten als c\u00e0nons del soul amb algun colorit\u00a0latin\u00a0en els solos de\u00a0Adrian\u00a0Quesada i aquesta se m’antulla una f\u00f3rmula que haurien d’explorar en el futur per a fer una cosa diferent. Alguna cosa que fusion\u00e9s sense complexos a Carlos Santana amb\u00a0Otis\u00a0Reading\u00a0o viceversa.<\/p>\n
![](\"https:\/\/www.mondosonoro.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/Guitarricadelafuente-Andrea-Silvan-700x468.jpg\")
<\/p>\n
El mateix dia i en el mateix escenari vam poder gaudir tamb\u00e9 de l’actuaci\u00f3 de\u00a0Alizzz. El de \u201cCastefa\u201d\u00a0va sortir amb ganes a l’escenari disposat a alegrar-nos la tarda, per\u00f2 aviat va quedar demostrat que el seu encara esc\u00e0s bagatge de can\u00e7ons no aconsegueix apuntalar un xou al complet. A aix\u00f2 cal sumar-li que la seva banda, malgrat tenir un so m\u00e9s que correcte, es mostra massa est\u00e0tica en un professional segon pla que converteix el xou del catal\u00e0 en una cosa plana i aix\u00f2 malgrat comptar amb la solv\u00e8ncia de temes incontestables com \u201cLa trobada\u201d o \u201cJa no sento res\u201d. Una cosa semblant li va succeir el divendres a\u00a0Guitarricadelafuente. Aqu\u00ed el problema no va ser tant l’escassetat de temes entre els quals triar, que tamb\u00e9, sin\u00f3 m\u00e9s aviat que la proposta d’\u00c1lvaro Lafuente no es projecta cap a fora, sin\u00f3 que ho fa m\u00e9s aviat cap al seu ric interior, i aix\u00f2, at\u00e8s que actuava en l’escenari de major grand\u00e0ria del festival, resulta un problema. M\u00e0ximament si vols conv\u00e8ncer de la primera a l’\u00faltima de les \u00e0nimes all\u00ed congregades.<\/p>\n
I ja que parlem d’escenaris, tamb\u00e9 ens deixem caure pels m\u00e9s petits situats en la preciosa zona arbrada del festival. All\u00ed vam poder gaudir del sempre contundent i electritzant xou de Cru\u00a0Pimento; de l’accidentat xou de\u00a0Shego, que van tirar endavant malgrat no comptar amb la pres\u00e8ncia per malaltia del seu bateria, a la qual van suplir amb el so enllaunat d’un ordinador; i del contundent desplegament d’uns\u00a0The\u00a0Parrots\u00a0que van comen\u00e7ar sense so pels acusetes de l’escenari, la qual cosa no els va impedir deixar const\u00e0ncia de la seva capacitat per a deixar empremta sota qualsevol circumst\u00e0ncia.<\/p>\n
\u00c9s evident que va haver-hi m\u00e9s artistes i d’algun d’ells gaudim una mica de passada. Va ser el cas de\u00a0Maren, qui obria l’escenari de la\u00a0Masia\u00a0la tarda del divendres i que ens va deixar la sensaci\u00f3 que encara li queda molta feina per fer a l’hora d’apuntalar amb major solv\u00e8ncia una proposta sincera i d’autor que pot donar-nos alegries en el futur. Tamb\u00e9\u00a0Delaporte\u00a0estrenaven el dissabte el mateix escenari, per\u00f2 amb un resultat totalment oposat, atrapant-nos amb la seva contundent electr\u00f2nica ballable que mereixia un horari nocturn i no tan calor\u00f3s. Fins i tot aix\u00ed, va haver-hi xerinola i molt amb les sengles versions de \u201cCari\u00f1ito\u201d\u00a0i \u201cToro\u201d. Per la seva part\u00a0Boye\u00a0s\u00ed que va comptar amb aquest horari nocturn, amb el que l’actor i cantant va posar a ballar a tothom amb aquest estrany\u00a0hit\u00a0electro-oper\u00edstic\u00a0anomenat \u201cVeni\u00a0Vidi\u00a0Vici\u201d\u00a0que no li fallar\u00e0 mai a l’hora de posar del rev\u00e9s qualsevol pla\u00e7a.<\/p>\n