Ni en temps confusos i d’extraviament falla, puntual com el ferrocarril japon\u00e8s, sobri com un luter\u00e0, i simp\u00e0tic amb la mesura del bon venedor. Sting no enganya, tret que se li vagi a veure en un estat de confusi\u00f3 que busqui el que va ser Sting. Gordon Matthew Thomas Sumner, envejable to f\u00edsic, carrosseria llustrosa, aspecte esportiu, bra\u00e7os fibrats i aquest cabell que amena\u00e7a amb absentar-se des de Police i que encara segueix aqu\u00ed, ja no \u00e9s un jovenet al qual demanar empenta, dinamisme, sorpreses i intensitat, Gordon Matthew Thomas Sumner \u00e9s un senyor que s’ha pres tan de deb\u00f2 ser un senyor ali\u00e8 al vertigen i a l’imprevist que el seu concert a Calella de Palafrugell, amb tota probabilitat gaireb\u00e9 calcat als anteriors i als quals vindran, va ser una honorable visita a un cancioner petrificat que encara li dona vida. I aquesta vida d’acte homenatge \u00e9s el que sembla comptar m\u00e9s per a ell als seus setanta anys, una vida sense sobresalts art\u00edstics, una fulla en el tram m\u00e9s pl\u00e0cid del curs del riu a la qual nom\u00e9s resta arribar a la mar.<\/p>\n
Nit de gala en el festival de Cap Roig, gala de vestits de nit, lluentors, bronzejats i una certa sensaci\u00f3 de negar per decret el pas del temps sobre la pell. Ple. Entrades a preu de nit de tirs llargs amb una certa sensaci\u00f3 d’exclusivitat. Temperatura deliciosa i puntualitat. Arrenca Message In A Bottle i no se sap molt b\u00e9 si Sting \u00e9s un cavaller ali\u00e8 a l’excitaci\u00f3 o \u00e9s que est\u00e0 fins als nassos de tocar-la. Somriu s\u00ed, i com el hit no mou gaireb\u00e9 res en la platea, Sting l’ha d’animar demanant que la pe\u00e7a sigui corejada i palmada, la qual cosa va aconseguir sense moure a l’algaravia, el p\u00fablic tamb\u00e9 era cavaller\u00f3s i educat. Segueix Englishman In Nova York i aqu\u00ed s\u00ed que se sospira mentre ell afirma en la lletra que \u00e9s m\u00e9s de te que de caf\u00e8, i es remata el trio inicial amb Every Little Thing She Does Is Magic. Tres \u00e8xits que han passat sense major novetat i que donen la pauta del que ser\u00e0 el concert, un recital per a evocar no com \u00e9rem sin\u00f3 com recordem el que la seva m\u00fasica ens va fer sentir. Sense repetir-ho.<\/p>\n
Les seves llargues i primes cames ho van moure per escena sense haver de semblar-se a aquests col\u00b7legues de la seva edat que semblen posats en marxa despr\u00e9s d’haver estat desembalsamats. No ha de lluir torsos nus, ni c\u00f3rrer com un atleta vestit de trapezista, ell pren te i \u00e9s un senyor. B\u00e9, la seva veu no \u00e9s la d’abans i a m\u00e9s va semblar per moments tenir-la una mica tocada i perdre alguna afinaci\u00f3, per\u00f2 millor no pensar en el perdut pel cam\u00ed quan encara es pot, si es desitja, buscar. Sting no cerca, simplement ressuscita amb arranjaments de cocteleria un repertori que va ser coratj\u00f3s i agut i ara sona contingut i rod\u00f3, molt senyor, no sigui condueixi a emocions desaconsellables. Gens objectable, l’eterna joventut no deixa de ser una promesa cient\u00edfica, encara que potser les bromes de Sting podien ser menys t\u00f2piques i l’espectacle una mica m\u00e9s ambici\u00f3s. Encara amb tot, paraules en catal\u00e0 i For Her Love cantada en un castell\u00e0 que, aix\u00f2 s\u00ed, va fer bo a Nat King Cole.<\/p>\n
El p\u00fablic, tan respectu\u00f3s, elegant i contingut com Sting, manifestava inclinaci\u00f3 i alegria quan li eren exigits pel mateix Sting o pels membres del seu grup. Nom\u00e9s en Every Breath You Take es va posar en peus motu proprio, fent olor el final del concert despr\u00e9s d’una altra tanda de Police tancada amb King Of Pain. En els bises una novetat, ja que She\u2019s Too Good For Em no havia sonat amb anterioritat en un repertori, tancat amb Roxanne en versi\u00f3 extra llarga i una mica err\u00e0tica i un Fragile per a deixar sospirs suspesos en l’aire i els m\u00f2bils sense bateria. Una confortable nit en pret\u00e8rit tancada amb dol\u00e7or. Cal continuar vivint<\/p>\n