Va comen\u00e7ar amb l’exhortaci\u00f3 a gaudir de tres dies de \u201cpau, amor i m\u00fasica\u201d, i va acabar amb escenaris en flames, torres de so redu\u00efdes a miques, carpes arrasades, premsa i artistes fugint com a \u00e0nimes que porta el diable, els promotors atrinxerats en les seves oficines i milers de joves v\u00e0ndals,\u00a0resacosos\u00a0i exhaustos, rebolcant-se en un rierol de femta fecal.<\/p>\n
Va ser\u00a0Woodstock\u00a01999, \u201cel dia en qu\u00e8 va morir la m\u00fasica en directe\u201d, segons l’oportuna expressi\u00f3 del San Francisco\u00a0Examiner\u00a0(refer\u00e8ncia al m\u00edtic dia en qu\u00e8 la m\u00fasica va morir, que cantava Don\u00a0McLean\u00a0en\u00a0American\u00a0Peu). El passat 3 d’agost es va estrenar en\u00a0Netflix\u00a0Fiasco Total:\u00a0Woodstock\u00a099 (Trainwreck:\u00a0Woodstock\u00a099), documental dirigit per Jamie\u00a0Crawford\u00a0que \u00e9s una esborronadora aut\u00f2psia, en tres cap\u00edtols d’al voltant de 45 minuts cadascun, del qual molts consideren un dels festivals de m\u00fasica m\u00e9s vergonyosos i ca\u00f2tics de la hist\u00f2ria.<\/p>\n
Entre el divendres 23 i el diumenge 25 de juliol de 1999, en la localitat de\u00a0Rome, en el centre de l’Estat de Nova York, es va produir un crim. Un atemptat, certament, contra la m\u00fasica, la sensatesa i el sentit del dec\u00f2rum. Si alguna cosa deixa clar el documental de\u00a0Crawford\u00a0\u00e9s que els perpetradors van ser m\u00faltiples, per\u00f2 cap d’ells sembla molt disposat a assumir la seva responsabilitat a hores d’ara.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/araytor.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/woodstock-99-2-araytor-1024x646.jpeg\")
\nEls primers a esc\u00f3rrer l’embalum van ser Michael\u00a0Lang, creador de la franqu\u00edcia\u00a0Woodstock\u00a0(mort el gener passat), i John\u00a0Scher, principal promotor de la nefasta edici\u00f3. Tots dos van participar ja en\u00a0Woodstock\u00a0\u201899:\u00a0Peace,\u00a0Love\u00a0and\u00a0Rage, documental de\u00a0HBO\u00a0que es va estrenar el passat estiu. En aquella ocasi\u00f3,\u00a0Lang\u00a0i\u00a0Scher\u00a0optaven per culpar-se m\u00fatuament.<\/p>\n
Aquesta vegada, en\u00a0Trainwreck, tots dos coincideixen a buscar un altre boc expiatori: el p\u00fablic. Una generaci\u00f3 de joves, la de finals dels noranta, \u201cirresponsable, agressiva i an\u00e0rquica\u201d, molt allunyada de l’esperit de pau i amor del\u00a0Woodstock\u00a0original de 1969. No obstant aix\u00f2, la interessada versi\u00f3 del parell de\u00a0gerifaltes\u00a0de l’invent, no \u00e9s recolzada per gaireb\u00e9 cap altra de les veus que intervenen en el documental. I s\u00f3n moltes: periodistes que ho van cobrir, com David\u00a0Blaustein, d’ABC\u00a0News, o\u00a0Ananda\u00a0Lewis, d’MTV; artistes que van formar part del cartell. com\u00a0Jewel,\u00a0Fatboy\u00a0Slim,\u00a0Gavin\u00a0Rossdale\u00a0(l\u00edder de Bush) o Jonathan Davis (cantant de\u00a0K\u00f6rn); personal de producci\u00f3, seguretat o els llocs de venda; sanitaris, funcionaris, l’alcalde de\u00a0Rome\u00a0i una desena llarga d’assistents que en aquell moment tenien entre 14 i 25 anys.<\/p>\n
Aquelles pluges, aquests llots
\nEls antecedents s\u00f3n clars. L’edici\u00f3 de 1969 va ser un m\u00e9s que evident desastre organitzatiu, per\u00f2 un \u00e8xit cultural indiscutible. Pau i amor,\u00a0Janis\u00a0Joplin, Jimi Hendrix,\u00a0The\u00a0Who,\u00a0Grateful\u00a0Dead, Santana, la naci\u00f3\u00a0hippie\u00a0mobilitzant-se contra la guerra de Vietnam. Michael\u00a0Lang\u00a0va impulsar tot all\u00f2 en una parenceria d’emprenedoria\u00a0contracultural\u00a0quixotesc, per\u00f2 va haver d’assumir quantioses p\u00e8rdues i nom\u00e9s va recuperar la inversi\u00f3 m\u00e9s de 10 anys despr\u00e9s, gr\u00e0cies a la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula i a la venda de marxandatge.<\/p>\n
En 1994, coincidint amb el 25\u00e8 aniversari del primer esdeveniment,\u00a0Lang\u00a0i el seu nou soci,\u00a0Scher, van llan\u00e7ar un\u00a0Woodstock\u00a01994 pac\u00edfic i satisfactori en l’art\u00edstic, per\u00f2 que els va fer perdre diners a\u00a0espuertas. En 1999, es van conjurar per a capitalitzar, d’una vegada per sempre, la marca\u00a0Woodstock\u00a0amb un esdeveniment concebut i executat de manera totalment professional, sense l’idealisme\u00a0na\u00edf\u00a0que havia convertit les anteriors edicions en negocis ru\u00efnosos.<\/p>\n
El festival es va celebrar en la base a\u00e8ria de\u00a0Griffis, un recinte militar abandonat als afores de la petita ciutat novaiorquesa de\u00a0Rome, a m\u00e9s de 150 quil\u00f2metres de la ubicaci\u00f3 del primer\u00a0Woodstock. La base va resultar ser un recinte molt poc adequat per a una acampada musical de tres dies. Es tractava d’un immens solar ple d’asfalt i herba descurada, sense tot just arbres en el qual, a m\u00e9s, la dist\u00e0ncia entre els dos escenaris principals rondava els quatre quil\u00f2metres.<\/p>\n
A sobre de mals, aquest cap de setmana es va produir una onada de calor extrem en l’Estat, amb temperatures de fins a 39 graus i una sensaci\u00f3 t\u00e8rmica per sobre dels 40 (una mica m\u00e9s que l’onada de calor que ha pres enguany la costa Aquest). Es calcula que al voltant de 400.000 persones van desfilar per aquest lleig i inh\u00f2spit recinte a l’aire lliure durant aquest cap de setmana. M\u00e9s de 250.000 es van reunir la nit del dissabte, el moment de major aflu\u00e8ncia.![\"\"](\"https:\/\/araytor.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/woodstock-99-3-araytor-1024x666.jpeg\")
\nDe tribu alternativa a massa enfurida
\nA aquestes altures, segons relat d’una de les assistents,\u00a0Heather, que en aquells dies tenia 14 anys, eren ja molts els que comen\u00e7aven a sentir que els estaven tractant \u201ccom a animals\u201d. Entre els motius de queixa, s’emportava la palma el preu prohibitiu del menjar i beguda en les carpes comercials. Quatre d\u00f2lars per una ampolla d’aigua (l’equivalent a set avui), entre vuit i 10 per una porci\u00f3 de pizza, un sandvitx o un ruquet (avui, uns 18), en un esdeveniment en el qual estava prohibit portar provisions de l’exterior i per l’entrada del qual havien pagat 150 d\u00f2lars (266 d\u00f2lars d’avui, 260 euros).<\/p>\n
Altres motius d’indignaci\u00f3 eren la falta d’un servei de gesti\u00f3 de residus digne de tal nom (\u201cja el dissabte al mat\u00ed ens despertem en una mar d’escombraries que ning\u00fa recollia\u201d, explica\u00a0Heather)\u00a0o el precari sistema de latrines port\u00e0tils, moltes de les quals van rebentar a les poques hores per exc\u00e9s d’\u00fas, omplint el recinte d’immund\u00edcia i propagant una pudor indescriptible.<\/p>\n
\u00c9s m\u00e9s, tal com reconeix en el documental un dels encarregats del servei de salut, en algun moment del cap de setmana, l’aigua dels assortidors gratu\u00efts que la gent usava per a sadollar la seva set, dutxar-se o rentar-se les dents, va deixar de ser salubre. Es va contaminar amb la femta de les latrines. No sols no es podia beure, el seu simple contacte amb el cos va produir, en molts casos, erupcions cut\u00e0nies o infeccions en llavis i genives.<\/p>\n
El cartell del festival tampoc va contribuir a temperar els \u00e0nims. En la delirant programaci\u00f3 predominaven bandes de rock dur o de la llavors florent escena\u00a0nu\u00a0metall, un estil barreja de rock dur i hip hop que durant 10 minuts va arrasar entre els joves blancs estatunidencs. Grups com\u00a0Korn, Creieu,\u00a0Kid\u00a0Rock o les grans estrelles del moment,\u00a0Limp\u00a0Bizkit. A m\u00e9s, estaven grups amb un so abrasiu i un discurs visceral com\u00a0Offspring,\u00a0Metallica\u00a0o\u00a0Rage\u00a0Against\u00a0the\u00a0Machine, del tot aliens a l’esperit de pau i amor del primer\u00a0Woodstock. Feia 30 anys, els fans de Joe\u00a0Cocker\u00a0o de\u00a0Crosby,\u00a0Stills,\u00a0Nash\u00a0& Young s’havien enfrontat a les contrarietats i inclem\u00e8ncies d’un esdeveniment multitudinari i prec\u00e0riament organitzat amb feli\u00e7 esto\u00efcisme. Fins i tot\u00a0Janis\u00a0Joplin, en veure’ls tan complaents, es va preocupar des de l’escenari pel seu benestar i els va exhortar a queixar-se si se sentien tractats amb desconsideraci\u00f3 (\u201cno deixeu que us facin empassar una merda que no us mereixeu\u201d).<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, ja el divendres 23 de juliol de 1999 va quedar clar que els fans del carism\u00e0tic l\u00edder de\u00a0Korn, Jonathan Davis, nom\u00e9s compartien amb els\u00a0hippies\u00a0de tres decennis enrere la seva propensi\u00f3 a despullar-se en p\u00fablic. Aquest concert, descrit per\u00a0Ananda\u00a0Lewis com \u201cuna demencial explosi\u00f3 d’energia\u201d, ja va evidenciar que el de\u00a0Woodstock\u00a099 no anava a ser un p\u00fablic d\u00f2cil. Al contrari, es tractava de joves vehements, agressius, molt disposats a portar al l\u00edmit l’ambient de llibertat i impunitat que es respirava i molt poc indulgents amb les incomoditats que estaven patint.<\/p>\n
El punt d’inflexi\u00f3 decisiu es va produir la nit del dissabte, durant el concert de\u00a0Limp\u00a0Bizkit. En paraules de David\u00a0Blaustein, aquesta nit \u201ctres versions diferents de\u00a0Fred\u00a0Durst\u00a0[cantant del grup] van competir sobre l’escenari\u201d. D’una banda, el seu instint li deia que entre aquella multitud de xavals exultants i hist\u00e8rics, molts d’ells nus, s’estava coent una cosa molt grossa. El seu sentit com\u00fa li suggeria que intent\u00e9s relaxar l’ambient. I el seu ego li instigava a convertir-se en el summe sacerdot de la revolta. Es va imposar l’ego.\u00a0Durst\u00a0va oferir una actuaci\u00f3 salvatge i fren\u00e8tica, i va acabar incitant al seu p\u00fablic a donar curs a la seva r\u00e0bia i a \u201ctrencar-lo tot\u201d, a no resignar-se \u201ca la merda conformista que gent com\u00a0Alanis\u00a0Morissette\u00a0[tamb\u00e9 present en el cartell del festival] vol vendre-us\u201d. Li van fer cas. Una part del p\u00fablic va assaltar i va destrossar una de les torres de control de so.<\/p>\n
Res m\u00e9s baixar-se de l’escenari,\u00a0Durst\u00a0va concedir una entrevista tan breu com reveladora:<\/p>\n
\u2014Alguna vegada havies vist una cosa aix\u00ed,\u00a0Fred?<\/p>\n
\u2014No, jo mai havia fet res semblant.<\/p>\n
\u2014Suposo que haur\u00e0s vist des de l’escenari que hi ha hagut seriosos incidents.<\/p>\n
\u2014B\u00e9, s\u00ed, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s culpa nostra.<\/p>\n
El clima de viol\u00e8ncia es va traslladar hores despr\u00e9s a la carpa de m\u00fasica electr\u00f2nica en la qual actuava Norman\u00a0Cook, m\u00e9s conegut com\u00a0Fatboy\u00a0Slim. A les dues de la matinada, la sobtada irrupci\u00f3 en la pista de ball d’una furgoneta va obligar a\u00a0Cook\u00a0a interrompre la seva actuaci\u00f3. Quan el personal de seguretat va aconseguir fer-se amb el control del vehicle, van descobrir en el seu interior a una adolescent seminua i drogada amb evidents signes d’haver sofert una violaci\u00f3 en grup.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/araytor.com\/wp-content\/uploads\/2022\/09\/woodstock-99-4-araytor-1024x690.jpeg\")
<\/p>\n
Il\u00b7luminats pel foc
\nPer\u00f2 l’aut\u00e8ntic desastre es va consumar la nit del diumenge, durant el concert de Xarxa\u00a0Hot\u00a0Chili\u00a0Peppers, la traca que acabaria clausurant el festival. El detonant va ser una decisi\u00f3 absurda que la majoria dels entrevistats atribueix a Michael\u00a0Lang: repartir desenes de milers d’espelmes enceses entre els assistents per a demanar-los que realitzessin un acte espontani d’homenatge a les v\u00edctimes de\u00a0Columbine, l’institut en qu\u00e8 s’havia produ\u00eft un tiroteig massiu mesos abans.<\/p>\n
El p\u00fablic va utilitzar les espelmes per a encendre fogueres. I els\u00a0Peppers, ignorant als promotors, que els havien suggerit que demanessin calma des de l’escenari (\u201cno em farien cas, jo soc un m\u00fasic, no un profeta\u201d, li va dir el seu l\u00edder, Anthony\u00a0Kiedis, a un cada vegada m\u00e9s aclaparat John\u00a0Scher), es van limitar a dir que el foc a peu d’escenari els recordava a\u00a0Apocalypse\u00a0Now\u00a0i van triar com a bis\u00a0Fire, de Jimi Hendrix. Impossible concebre una elecci\u00f3 m\u00e9s inoportuna.<\/p>\n
En els a penes tres minuts que va durar la can\u00e7\u00f3, les tres o quatre fogueres ja existents es van transformar en una dotzena. Acabat el concert, es va produir una batalla campal en qu\u00e8 van estar involucrats milers de joves. La pulsi\u00f3 pir\u00f2mana va donar pas a escenes de viol\u00e8ncia euf\u00f2rica dignes de la novel\u00b7la El senyor de les mosques. Van arrasar amb tot, fins al punt de deixar la base a\u00e8ria en un estat que recordava, segons una integrant de l’organitzaci\u00f3, \u201ca B\u00f2snia\u201d, en aquells dies en guerra. Van destruir les carpes comercials, van for\u00e7ar les seves caixes registradores, van derrocar les torres de so, van arrasar amb els murals d’inspiraci\u00f3\u00a0hippie\u00a0que cobrien el per\u00edmetre de seguretat, van intentar irrompre a la for\u00e7a en la zona VIP i en les oficines de l’organitzaci\u00f3.<\/p>\n
En opini\u00f3 de\u00a0Judy\u00a0Berman, de la revista Time, \u201cvan descarregar tota la ira acumulada en tres dies de m\u00fasica agressiva, missatges incendiaris i maltractament sistem\u00e0tic per part d’uns organitzadors incompetents i sense escr\u00fapols\u201d. Per a\u00a0Berman\u00a0\u201cel festival va ser, des del principi, un complet desprop\u00f2sit, en assumir que 250.000 persones podrien funcionar durant tres dies com una comunitat capa\u00e7 d’autoregular-se, en condicions d’absolut aband\u00f3 per part de l’organitzaci\u00f3, sense que es produ\u00efssin incidents greus\u201d.<\/p>\n
Rebecca\u00a0Nicholson, de The Guardian, fa una interpretaci\u00f3 dels fets bastant semblant, per\u00f2 afegeix que \u201cel llegat m\u00e9s sinistre de\u00a0Woodstock\u00a099 \u00e9s la gran quantitat de violacions i actes d’ab\u00fas i assetjament sexual que es van produir en aquests tres dies\u201d, conseq\u00fc\u00e8ncia tant de \u201cuna seguretat deficient\u201d com del \u201cclima d’impunitat i masculinitat t\u00f2xica que es vivia en l’escena rockera de finals dels noranta\u201d. L’apologia del nudisme, el desvergonyiment l\u00fadic i l’amor lliure amagaven \u201cun masclisme atro\u00e7 i una nauseabunda falta de respecte a la llibertat sexual de les dones\u201d.<\/p>\n
Ananda\u00a0Lewis va un pas m\u00e9s enll\u00e0 en dir que el moviment Em\u00a0Too\u00a0\u00e9s, fins a un cert punt, \u201cuna reacci\u00f3 a la cultura de l’ab\u00fas misogin que es va posar de manifest, amb molta contund\u00e8ncia, en\u00a0Woodstock\u00a099\u2033. Per\u00f2 la reflexi\u00f3 de major abast tal vegada \u00e9s la de\u00a0Heather, la llavors adolescent que reconeix, un parell de d\u00e8cades despr\u00e9s, haver passat en aquell en\u00a0Woodstock\u00a0un dels millors caps de setmana de la seva vida, per\u00f2 es felicita perqu\u00e8 les seves filles \u201cja no hauran de sofrir coses que les noies\u201d de la seva generaci\u00f3 s’havien \u201cresignat a considerar normals\u201d. Aquell desastre de fa 23 anys continua projectant una llarga ombra. La nit en qu\u00e8 va morir la m\u00fasica en directe es conserva molt viva en el record.<\/p>\n