Encara que parlem, una mica a la lleugera, de la fi de la pand\u00e8mia, la m\u00fasica de 2022 ha continuat sent una clara resposta al trauma global dels \u00faltims anys. Ja sigui des de la celebraci\u00f3 del retorn a les pistes de ball, de la pau retrobada, o des de l’an\u00e0lisi po\u00e8tica del que vam ser i del que queda de nosaltres, els artistes se les han enginyat perqu\u00e8 emocions complexes cristal\u00b7litzessin en discos rotunds. Sota, deu obres llargues de llarg abast.<\/p>\n
10. ‘Dear\u00a0Scott’, de Michael\u00a0Head\u00a0&\u00a0The\u00a0Xarxa\u00a0Elastic\u00a0Band
\nQuatre d\u00e8cades despr\u00e9s de fundar\u00a0The\u00a0Pale\u00a0Fountains\u00a0(i tres i mitja despr\u00e9s d’arrencar\u00a0Shack), el gran Michael\u00a0Head\u00a0continua somiant amb el pop perfecte. Aqu\u00ed fa realitat la seva fantasia en un grapat d’ocasions, a m\u00e9s d’embarcar-se en fruct\u00edferes aventures.<\/p>\n
9. ‘Dragon\u00a0new\u00a0warm\u00a0mountain\u00a0I\u00a0believe\u00a0in\u00a0you’, de\u00a0Big\u00a0Thief
\nHa estat un any de discos dobles i, a m\u00e9s, grans: a m\u00e9s de\u00a0Lamar\u00a0o\u00a0Beach\u00a0House, ho han aconseguit\u00a0Big\u00a0Thief\u00a0amb aquest rep\u00e0s a les seves m\u00faltiples facetes s\u00f2niques. M\u00e9s folk i pastorals, m\u00e9s\u00a0indie\u00a0rock o m\u00e9s inesperadament electr\u00f2nics, nom\u00e9s saben esglaiar.<\/p>\n
8. ‘I\u00a0love\u00a0you\u00a0Jennifer B’, de\u00a0Jockstrap
\nLa m\u00fasica d’aquest emergent duo brit\u00e0nic \u00e9s desbocadament pop i indubtablement cerebral: un laboratori de parts mel\u00f2diques magistrals, soroll sint\u00e8tic i\u00a0beats\u00a0de club. Els millors girs de can\u00e7\u00f3 de l’any estan en ‘I\u00a0love\u00a0you\u00a0Jennifer B’.<\/p>\n
7. ‘Harry’s\u00a0House’, d’Harry\u00a0Styles
\nJa nom\u00e9s per un ‘hit’\u00a0com a ‘As\u00a0it\u00a0was’, aquest ‘Take\u00a0on\u00a0em’ (A-ha) de nova era, aquest disc hauria d’apar\u00e8ixer en qualsevol ‘top ten’. Per\u00f2 no es vagin encara, encara hi ha m\u00e9s: molt d’encert\u00a0nuevaolero\u00a0i de\u00a0funk\u00a0setentero\u00a0que ha agafat al m\u00f3n per sorpresa.<\/p>\n
6. ‘Big\u00a0estafi’, d’Angel\u00a0Olsen
\nDespr\u00e9s del tempestu\u00f3s ‘All\u00a0mirrors’\u00a0(2019), arriba la calma: un passeig bastant tranquil per paisatges Americana en els quals ressonen, sobretot, els sons i les lletres de l’enamorar-se; tamb\u00e9 del duel per una mare. Emocions pures.<\/p>\n
5. ‘Le\u00a0monde\u00a0r\u00e9el’, de Dominique A
\nAllunyant-se de les guitarres i apostant per les orquestracions subtils i l’espaiositat, el ‘chansonnier’\u00a0rock es marca una altra sensible demostraci\u00f3 d’autoritat. Amb algunes de les millors melodies escoltades dins i fora de l’hex\u00e0gon.<\/p>\n
4. ‘Once\u00a0twice\u00a0melody’, de\u00a0Beach\u00a0House
\nDesmesurat i ecl\u00e8ctic a prop\u00f2sit, l’\u00faltim \u00e0lbum de\u00a0Beach\u00a0House\u00a0(revelat com a col\u00b7lecci\u00f3 de ‘ep\u00e9s’)\u00a0certifica que no, no existeix un sol tipus de can\u00e7\u00f3 amb ells. Les divuit can\u00e7ons coincideixen en alguna cosa, aix\u00f2 s\u00ed: provoquen el millor mareig. ‘Superstar’\u00a0sobretot.<\/p>\n
3. ‘And\u00a0in\u00a0the\u00a0darkness,\u00a0hearts\u00a0aglow’, de\u00a0Weyes\u00a0Blood
\nPotser les can\u00e7ons no s\u00f3n tan perfectes com en ‘Front\u00a0row\u00a0seat\u00a0to\u00a0Earth’\u00a0(2016), o el so tan aclaparador com en ‘Titanic\u00a0rising’\u00a0(2019), per\u00f2 el m\u00f3n necessita la bals\u00e0mica veu de\u00a0Mering\u00a0i les seves reflexions tranquil\u00b7les sobre el caos dels nostres temps.<\/p>\n
2. ‘Mr.\u00a0Morale\u00a0&\u00a0The\u00a0Big\u00a0Steppers’, de\u00a0Kendrick\u00a0Lamar
\nCinc anys despr\u00e9s del contundent ‘Damn’, el millor i m\u00e9s atl\u00e8tic raper de la seva generaci\u00f3 es complica gloriosament la vida en un disc dens, contradictori, desbordant, en algun moment desesperant, sempre \u00fanic. No vol ser el salvador de ning\u00fa, per\u00f2 ha salvat la reputaci\u00f3 de l’\u00e0lbum rap un any m\u00e9s.<\/p>\n
1. ‘Renaissance’, de Beyonc\u00e9
\nEl roman\u00e7 de Beyonc\u00e9 amb la m\u00fasica de ball no va comen\u00e7ar ahir, sin\u00f3 amb aquell ‘esteneu mix’ de ‘Get\u00a0em\u00a0bodied’\u00a0en 2006. Per\u00f2 ‘Renaissance’\u00a0\u00e9s la seva m\u00e9s expansiva demostraci\u00f3 d’afecte a la pista, un exercici d’hedonisme\u00a0retroactual\u00a0en el qual aparca les balades per a enlla\u00e7ar ‘banger’\u00a0despr\u00e9s de ‘banger’\u00a0sense respir, sense errar mai el tir. Poques can\u00e7ons resumeixen el 2022 musical com a ‘\u00c0lien\u00a0superstar’: un tall, ja des del t\u00edtol, alhora popular i inusual, punt de trobada d’una tradici\u00f3 R&B recognoscible i el futur representat per la productora trans negra\u00a0Honey\u00a0Dijon.<\/p>\n