Horitzons no tan llunyans i la llum al final del túnel

L’assemblea es va produir en els dies 19 i 20 de febrer amb un panorama molt diferent a l’actual en el qual, la pandèmia iniciava la seva marxa i occident a penes comen√ßava a veure les orelles al llop.

Volíem recordar-la per a oferir-vos l’article que va publicar Trias de Bes el 8 de novembre en el diari La Vanguardia, amb un missatge positiu i esperan√ßador de l’horitzó que es desplega davant nostre.

“Prenc el títol del cèlebre western protagonitzat per James Stewart i Rock Hudson del 1952, Horizontes lejanos , per traslladar a l’empresari, al directiu i al professional des d’aquesta tribuna un missatge d’esperan√ßa. L’horitzó de sortida de la crisi no és immediat, però no és llunyà.

Som dins d’un túnel, per descomptat. Caigudes de PIB com les d’aquest any no s’han vist mai. Però no oblidem que, si bé la mitjana anual del 2020 va rondar o superar un -10%, aquesta mitjana haurà estat un resultat d’un primer trimestre d’un -5%, un segon trimestre d’un -17,8%, un tercer d’un +16,7% i el que finalment resulti del quart. El contrast del segon i tercer trimestres tampoc no s’havia mai vist en economia: més de 35 punts de millora de la taxa interanual d’un trimestre a l’altre! Això també és inèdit!

I aquest sobtat creixement és fruit del que sostinc en aquesta columna des que va comen√ßar la pandèmia. La crisi econòmica és fruit d’un ensorrament d’oferta i demanda que, al seu torn, prové de les limitacions a la mobilitat i mesures sanitàries. No és l’economia, estúpid!, com diria, aquesta vegada a l’inrevés, Bill Clinton. és la pandèmia! Aquest creixement demostra que, com explico al meu recent llibre sobre la crisi econòmica de la Covid-19, La solución Nash , en termes econòmics no s’ha trencat res, de moment. O s’ha trencat poc. I si les injeccions monetàries arriben quan han d’arribar i a qui han d’arribar, podrem sortir d’aquesta crisi molt, però que molt, ràpidament i amb molta for√ßa. Aquest trimestre passat és la demostració palpable que la tesi que defenso és certa. Tenim també la dada de la Xina, que va uns mesos per davant d’Europa en la pandèmia. I s’està veient el mateix patró de sortida que en aquest aïllat tercer trimestre nostre, on ja desconfinats, oferta i demanda es van normalitzar.

Però la conservació de l’ ocupació i el manteniment del teixit productiu han de ser la prioritat econòmica i social de les autoritats fiscals i monetàries. Que es trenqui el menys possible!

Albirar el final del túnel, aquella llumeta que ens indica que el final és a prop, es produirà entre novembre i desembre. El doctor Baselga, en l’entrevista concedida aquesta setmana a RAC1, ens va indicar clarament que amb prou feines falten dos mesos per disposar de vacunes. Així que comencin les vacunacions podrem calendaritzar la immunitat de grup i això permetrà planificar en economia. Calendaritzar és conditio sine qua non d’una empresa per invertir i prendre decisions.

I això serà possible en un horitzó que no és tan llunyà.”

Horitzons no tan llunyans
Per Fernando Trias de Bes
La Vanguardia. 8 de novembre de 2020