Cupido de gira espanyola 10-11/02/23

El pop, com a gènere, una de les virtuts que té és la de ser esponja. Assimila músiques, codis, fórmules. D’aquí surt una mescla, una cosa nova i fascinant. No és possible explicar l’èxit de cupido sense referir-nos a aquesta condició mutant del gènere. En “sobredosi d’amor” tot transita pels camins laterals del pop.

Tornades coreables en la veu processada de Pimp Flaco. La dosi justa de sucre en lletres de combustió instantània. Tot això conviu en perfecta harmonia amb guitarres elèctriques que desemboquen en un solo. Hi ha pianos delicats, desenvolupaments canònics i una particular manera d’entendre la intensitat —en les seves diferents dimensions—.

Cupido reprenia la seva activitat discogràfica a la fi de 2021. Ho feien jugant a la distracció, alguna cosa que se’ls dona bastant bé: quan parlem d’aquests cinc nois, res és el que sembla. “Es va apagar”, lluny de posar el punt final a la seva trajectòria, resultava ser una altra balada de les quals tan bé se li donen a Flaco, Luichi Boy, Toni D, A l’i Dannel. “Totes menys tu”, amb aquesta cadència tan recognoscible, ens confirmava que tornaven en plena forma.

Com ja és tradició, no van faltar a la seva cita amb el 14 de febrer. “Santa”, amb els seus canvis d’intensitat, ho té tot no sols per a ser una dels cims de la seva discografia sinó també per a convertir-se en un dels highlights dels seus directes. “Un cabró amb sort”, per part seva, és un nou hit marca de la casa: tornada per a esgargamellar-se en els seus concerts i molta frase d’aquestes que posteas en xarxes socials per a després dir que no et passa res, que és només la lletra d’una cançó.

La publicació de “Sobredosi d’amor” és un dels esdeveniments musicals de l’any. Pels temps tan particulars que maneja la banda, però també per l’alt nivell ofert en un retorn a l’altura de les expectatives. El tracklist inclou també la ja coneguda “la paret”, un tema que, si s’ha de jutjar pel nombre de reproduccions que atresora, es va convertir a l’instant en una fan favourite.

En el tall titular, Cupido es permeten ser autoreferencials, jugant amb la idea de les fletxes del seu propi arc. “Coixí” ens deixa una melodia amb deliciós sabor dosmilero i “No sé” constitueix una evidència més que pocs artistes saben relatar tan bé el que ocorre en una relació quan sorgeixen dubtes. “Déu no existeix” és un arravatament guitarrero necessari en un disc que principalment es compon d’acompanyaments instrumentals més aviat sobris. “Univers” posa el punt final deixant suspesa una pregunta en l’aire: serà realment est el seu últim vers? quan parlem de cupido, res és el que sembla.

Araytor estarà assegurant aquests esdeveniments.

Salamanca – Sala Camelot- 10 de febrer
Burgos – Sala Cerveza y Siesta – 11 de febrer

+ Info: https://www.cupidoamorciego.com/