Rototom 2022, el lleó rugeix de nou

Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, per fi va poder tenir lloc la vint-i-setena edició del Rototom Sunplash. El major festival de reggae d’Europa va portar a alguns dels grans noms de l’escena, a més d’alguna sorpresa climatològica, per la qual cosa aquesta edició de 2022 serà difícil d’oblidar

Després de més de 25 anys celebrant-se, seria difícil dir quin ha estat la millor edició del Rototom, però sens dubte aquesta de 2022 ha estat una de les més especials i boniques per moltes raons. La primera d’elles és que el festival portava més de dos anys sense celebrar-se, i això comportava una inevitable pregunta: s’haurà oblidat o cansat la gent del Rototom? Les xifres ens donen una resposta clara: més de 200.000 persones van acudir al festival i gairebé 3 milions van gaudir de les retransmissions via streaming. Hi havia moltes ganes que el reggae (i els seus derivats) tornés a Benicàssim.

I és que el Rototom és molt més que un festival on anar a escoltar música i anar de festa, és una experiència cultural on aprendre, participar i xopar-te de valors per a ajudar a crear un món una mica millor. De fet enguany el seu lema era “We must change the world” i sota aquesta consigna durant el dia podies acudir a xerrades i conferències on van participar personalitats com Baz Dreisinger, Boaventura De Sousa Santos, Inna Afinogenova i Joaquín Araujo. A més de poder gaudir de la projecció de diversos documentals, provar menjar de 40 països, visitar el mercat artesanal, anar al skate park,… resumint, que qui s’avorreix en el Rototom és perquè vol.

I en el musical, el cartell d’aquesta edició portava grans noms fusionats amb apostes més arriscades i, com en tot festival, va haver-hi encerts i decepcions per a tots els gustos. Grups com The Dualers, La Dame Blanche, Mellow Mood o OBF van ser alguns dels quals van sortir consagrats d’aquesta edició de Rototom gràcies a propostes noves i directes treballats que van arrencar els aplaudiments d’un públic que necessita renovar els seus referents musicals. I, en aquest aspecte, el lògic hauria estat que aquesta categoria l’encapçalés el grup francès L´ Entourloop, potser l’actuació més esperada d’aquest festival per gran part del públic gràcies al seu excel·lent últim disc, que va haver de ser suspesa pel temporal de sorra i vent del segon dia. Sens dubte aquesta cancel·lació va ser el pitjor d’aquesta edició de 2022 del Rototom, i aquí cal reconèixer la bona labor per part de l’organització del festival per a desallotjar als assistents i evitar una altra tragèdia com la del Medusa Fest. No vaig agafar per part de la Guàrdia Civil de Benicassim, més esforçada i interessada a multar als assistents que portaven estupefaents que a ajudar el públic a desallotjar el recinte.

Superat la baixada per la suspensió de L´Entourloop (sobretot pels qui no van poder gaudir de la seva col·laboració sorpresa el dia anterior en l’escenari Dub Academy), va haver-hi altres concerts en el festival que caldria destacar. El primer d’ells va ser el de Burning Spear, ja que l’actuació del llegendari cantant jamaicà era una de les espines clavades que tenia el festival des de fa anys, tal com ens va confessar el seu director Filip en aquesta entrevista de fa 3 anys. Spear va ser l’encarregat de tancar el festival en aquesta edició de 2022, la primera postpandèmica, en la qual també van sortir per la porta gran altres grans artistes internacionals com Davido, Soom T, Max Romeo, Black Uhuru, Alborosie o MORGAN Heritage.

A nivell nacional va haver-hi també diversos artistes que van mostrar el seu talent a Benicàssim amb bon encert i aplaudida resposta del públic en la majoria dels casos. Des d’una altra arriscada aposta com La Mala Rodriguez passant per Emeterians, GreenLight, Jahsta i Badalonians, amb especial esment per a dos pesos pesants com Iseo & Dodosound i Morodo, als quals cal afegir altres propostes també sorprenents però encertades com Chill Màfia i Balkan Paradise Orchestra (acompanyades de Travis Birds, Tribade, Maruja Limón i Santa Salut). Junts van demostrar que el reggae a Espanya, malgrat necessitar nous noms que l’ajudin a créixer i evolucionar, gaudeix de bona salut.

I arribats aquest punt cal parlar de la gran decepció del festival. Va arribar al Rototom com una gran super estrella, sense permetre que el seu concert anés gravat, i quan encara quedava temps per al final de la seva actuació parteix del públic va marxar, sense entendre perquè Sean Paul es va oblidar que estava en un festival de reggae i va oferir un concert plenament orientat al pop i al mainstream on va ser difícil fins i tot reconèixer algunes de les seves cançons més llegendàries com ”Like Glue” i “Temperature”. En aquest festival a més del reggae, altres ofertes musicals com el dub, el afrobeat i el dancehall tenen cabuda tal com van demostrar altres grups, però versionar cançons d’Enrique Iglesias com va fer el bo de Sean no és al que va un a aquest festival.

Superat també aquest petit descol·loci, la resta del festival va poder considerar-se gran èxit tant en números com en valors, ja que es va mantenir fidel a si mateix i el seu ideari i el púbic va respondre millor fins i tot de l’esperat. Per ell van passar espectadors de més de 70 nacionals diferents, donant a l’esdeveniment una rica i inigualable identitat multicultural. Rototom desprèn colors, vida i naturalesa al mateix temps que es preocupa del medi ambient i el planeta, i això és una cosa de la qual no poden presumir tots els festivals. És un esdeveniment de dia en què les famílies poden gaudir d’activitats acompanyats dels seus fills o pots anar a Solé, una carpa situada en plena platja on van punxar autoritats com Miguel Caamaño, a gaudir gratuïtament de música i anar escalfant per a uns concerts nocturns on ballar amb els millors artistes reggae (i no tan reggae) internacionals. I és capaç de convertir un modest poble de platja com Benicàssim en una petita Jamaica on la música i el respecte per la naturalesa són els veritables caps de cartell.

Font: Mondosonoro