Sound per a tots i tots per a Granada

El desè aniversari del mític festival de música ens va portar una comunió total entre grups, públic i ciutat amb moments èpics de la mà de The Hives, Lori Meyers i Rigoberta Bandini

Ja és tradició a la ciutat tancar l’estiu musical celebrant l’esdeveniment més multitudinari de la província en els voltants de Mercagranada, el Mas del Comte, sota el nom de Granada Sound, que enguany celebrava el seu desè aniversari. Dues jornades de música sense cap pausa gràcies als escenaris bessons, Alhambra i Repsol al costat de la Placeta Granada Sound.
Un recinte que va evolucionant any rere any, en aquesta ocasió s’ha usat gespa artificial fins a la meitat d’aquest, la zona VIP s’ha redissenyat gairebé per complet, s’ha inclòs una caseta de Punt Violeta, dispositius automàtics per a la recàrrega de les polseres, com veuen petits detalls que van sumant. Sense oblidar la gestió de barres i banys, gràcies un altre any més a Mireia i Tania, on la celeritat i neteja era la nota predominant.

Unes 25000 persones han desfilat, literalment a tenor d’alguns models de vestuari, pel Sound, de les quals 16000 van arribar a través de les llançadores disposades per l’organització, sens dubte un èxit. I volem recalcar aquest punt perquè si bé és cert que altres anys hi ha hagut major afluència de públic sí que veiem un problema de mobilitat interna, deixant petit el recinte a partir d’una certa hora, esperem a l’any que ve i veure si aquesta escuma festivalera post-pandèmia baixa al seu llit normal perquè si no en un futur no gaire llunyà caldrà canviar de recinte o posar aforament màxim, sabem que totes dues solucions són complexes però van darrere d’un gaudi major pels assistents.

Una edició especial, era la número deu i en la qual el cartell que va disposar The Music Republic, promotora del festival, generava uns certs dubtes davant bona part del públic que el considerava una cosa fluixa. Res més lluny de la realitat i per a això tenim les proves de tot l’esdevingut amb moments d’inflexió on va haver-hi una comunió total entre músics i “sounders”.

D’ells ens quedem amb 3 punts, The Hives, la banda sueca de Almqvist ens va fer vibrar amb la seva proposta de rock pur, ritmes sincopados de guitarra, baix i bateria. Aire clàssic per a tornar a una essència que no hem de perdre de vista. Arrencar amb “Menja on” ja et deixa clar cap a on anirà el seu concert, encara que no comptàvem amb la seva desimboltura, a tots ens va batejar com “andalucianos”.

Rigoberta Bandini i el seu emocionant comiat dels escenaris durant un temps, a més de la baixa maternal del seu corista i prima. Un xou on els cors, el forillo de lluentors daurades en contraposició del vestuari blanc i uns eslògans que han calat, “In Spain we call it solitud”, “Però si jo fos gossa”, “No sé per què fan tant por nostres tetas, Sense elles no hi hauria humanitat ni hi hauria bellesa”, on es van veure els pits tant de Bandini com de Barenys, un públic lliurat, sabent que fins dins d’un temps no se li tornarà a veure.

I què dir de Lori Meyers?, més granadins que una Maritoñi, amb la samarreta retro del Granada, celebrant la victòria davant el Mirandés, visita de part de l’equip tècnic amb Karanka al capdavant i d’aniversari del seu guitarrista Toni Jiménez, a priori ha de ser senzill seguir amb tot aquest vent de cara. Doncs bé, no contents amb això van decidir posar la maquinària a ple rendiment i van fer un de les seves millors passades festivaleros que es recorden, solen ser molt efectius en aquestes lides, però van sobresortir amb “Alta fidelitat”, “El temps passarà”, “Llums de neó” i unes “Cuques de llum i papallones” que en la nostra humil opinió sona millor que mai.

Però amb aquest trio no fem un festival d’aquesta envergadura i també van passar per allí Alizz, un compositor en el qual anem veient créixer la seva figura en els escenaris, realitzant una versió “Un bon dia” dels Planetes en la seva terra, o pujant a cantar junt ell a Rigoberta Bandini per a interpretar Començar el dia. Una volta de rosca en la seva “Puta gira” de Zahara, on uns visuals retro ochenteros es fusionen amb els sons electrònics, el vermell imperant, encara seguim amb el dubte si era un concert, una sessió dj o una rave, la qual cosa sí que tenim clar és el seu poder de convocatòria.

De la rave a Hawaii, així va començar el seu concert Carlos Sadness, en referència a anar just darrere de Zahara i és que el públic encara tractava de baixar pulsacions. La seva estètica tan personal i els seus ritmes tropicals, un ukelele com a protagonista i temes com a “Física Moderna”, una gran “Filosofia bàsica” i un enorme homenatge a Supersubmarina amb la seva visió particular de “LN, Granada”.

Encara que enguany l’horari era més beneficiós per a tots, es començava una mica més tard que en edicions anteriors, sempre és difícil arrencar però tant Nena Polonesa, grup descarat com a pocs però que sona fresc, aquest començament al Titanic? desafinat va ser una cosa inesperada. I per a originals els nostres veïns “Col·lectiu Da Silva” i el seu ja armada de seguidors que els acompanyen, fruit d’un treball ben fet, sumant a poc a poc. La la love you, amb la seva visió vital, desenfadada i aquest alguna cosa que tenen per a pressentir que seran una banda imprescindible.

I un altre que no para de créixer, Dani Fernández, que per a alguns indies s’ha donat a conèixer per la seva col·laboració amb Viva Suècia en “Ho sento”, però que és molt més que això, Ballem o Supersubmarina ho confirmen. “Amb altura” van arribar Ginebres, banda íntegrament femenina i realment emocionades per ser una de les referències d’aquest Sound.

Molt més assentats en el panorama són Sidonie, Dorian i Miss Caffeina, grups que conjuminen qualitat, so i una artilleria de lletres llestes per a ser corejades per milers de veus.

Deixem per al final d’aquesta crònica la Placeta Granada Sound, la carpa que va disposar l’organització per a grups puixants, Jack Bisonte, Melifluo, Morning Drivers, així com djs, èpica sessió de Don Gonzalo inclusivament.

Així va transcórrer el cap de setmana, a grans línies, òbviament van succeir molts més moments que guardarem en les nostres retines i records, però sens dubte podem afirmar que ha estat una edició a l’altura de la seva efemèride.

Font: Cadena Ser

+Info: https://www.granadasound.com/