La música generada per intel·ligència artificial s’acosta al mainstream

A principis d’aquest mes, la gegant coreana HYBE va gastar 32 milions de dòlars per a adquirir una altra empresa Sud-coreana anomenada Supertone. El seu principal actiu és un programari que, segons afirma, pot crear «una veu hiperrealista i expressiva que no es distingeix dels humans reals».

Al gener de 2021, Supertone va revelar la seva tecnologia Singing Voice Synthesis. El seu gran truc va ser presentar a Kim Kwang-*seok, una superestrella del folk coreà que va vendre milions de discos a casa, cantant una nova cançó, tenint en compte que aquest artista va morir en 1996.

Usant intel·ligència artificial, la tecnologia SVS de Supertone «va aprendre» al voltant de 100 cançons de 20 cantants diferents per a desenvolupar un estil. Després va aprendre 10 cançons de Kim. Posant tot junt, la IA va poder crear alguna cosa que era més que un facsímil raonable.

Per què HYBE estaria interessat en aquesta tecnologia? Perquè és la companyia darrere d’alguns dels principals actes de K-pop, inclòs BTS. L’any passat, la banda de nois va sorprendre la seva base de fans global en anunciar que anaven a prendre’s un descans de la música, durant el qual també hauran de completar el servei militar obligatori al seu país.

Això traurà a BTS del centre d’atenció durant almenys 18 mesos. I atès que els set membres són de diferents edats, els temps en els quals se suposa que han de començar el seu temps en l’exèrcit seran escalonats, la qual cosa podria mantenir al grup separat per anys.

Un escenari menys que ideal per a una empresa que té ingressos de 3,600 milions de dòlars a l’any. Podria HYBE usar Supertone per a crear nou material de BTS mentre els nois estan en l’exèrcit? Sembla possible.

Des d’un punt de vista purament capitalista, això sembla brillant. No caldria dependre del temperament dels artistes per a completar una sessió d’enregistrament. Es pot invocar nova música en el moment just, sense esperar que arribi la inspiració.

Res de sous, regalies, viàtics, ni cap d’aquestes altres despeses consumides per éssers humans reals. Això planteja la pregunta: si la falsedat és indistingible del real, als fans li importarà?.

El que eren recerques d’avantguarda i ciència-ficció ara són molt, molt reals. I encara que les màquines encara no són compositors i intèrprets totalment autònoms, anem en aquesta direcció. En aquest moment, no obstant això, l’atenció se centra en el programari de creació de música impulsat per IA com a eina.

En 2020, Grimes va treballar amb una startup anomenada Endel per a crear una nova peça musical a la qual va anomenar «cançó de bressol de IA». Va crear «stems» de música i veus i després va deixar que el programari fes la resta.

Endel també s’ha utilitzat per a crear música que ajudi les persones a dormir i música de conducció per a mantenir als conductors de Mercedes-Benz concentrats en la carretera.

Google està treballant en un sistema anomenat AudioLM que pot tant crear veu/canto amb so natural com crear música. Tot el que necessita són uns segons d’àudio original i ho prendrà des d’allí.

Harmonai és un projecte d’una empresa anomenada Stability AI, que es descriu a si mateixa com «una organització impulsada per la comunitat que llança eines d’àudio generatives de codi obert per a fer que la producció musical sigui més accessible i divertida per a tots».

També té una eina anomenada Dansi Diffusion (actualment en versió beta) que pot generar nous clips musicals curts originals basats ​​en el seu coneixement d’un catàleg de música. Després està Amazon, que està treballant en un programari que pot imitar les veus de persones mortes a través dels seus dispositius Alexa.

Una altra àrea que veu potencial és la indústria que compon música incidental per a cinema, televisió i comercials. Aquesta sorra necessita milers i milers de peces musicals noves i curtes tots els dies, una necessitat que actualment és coberta per músics humans. La música de producció generada per IA serà més barata, més ràpida i lliure de regalies.

Al desembre de 2015, una empresa britànica anomenada Jukedeck va començar a oferir als usuaris la possibilitat de crear cinc cançons al mes de manera gratuïta i, a partir de llavors, 7 dòlars per cada pista. Li va seguir Amper Music, una empresa estatunidenca, en 2017 i Amadeus Code en 2019.

També està Loudly d’Alemanya (pistes de producció lliures de regalies), AVIA, Infinite Album (música generada per IA per a videojocs) i DAACI («compon, arregla, orquestra i produeix» música original).

Hi ha dotzenes més d’empreses emergents que estan aconseguint un progrés real, inclosa AI Music!, que ara és propietat d’Apple.

L’interessant sorgeix quan es tracta el tema del dret d’autor. Si una màquina crea una nova peça de propietat intel·lectual com la música, qui posseeix els drets d’autor d’aquesta obra? La màquina? El programador? El fabricant del maquinari/programari?

Això encara ha de resoldre’s en alguns territoris. Hi ha els qui creuen que les màquines mai podran igualar l’emoció impartida a la música. D’altra banda, tal vegada tot el que es necessita són algunes línies addicionals de codi.

Font: Industria Musical