Supersubmarina un any després i l’estatut de l’artista

Un any després de l’accident de Supersubmarina quan es despla√ßaven entre dues localitats espanyoles en què celebraven els seus concerts, posem sobre la taula diverses qüestions que afecten el món de la música.

L’accident es va produir com a resultat d’un despla√ßament del grup per dur a terme la seva activitat, un accident denominat per l’Estatut dels Treballadors com “accident in itinere”. Així l’accident queda cobert, però sempre que el treballador estigui assegurat i, per tant, donat d’alta a la Seguretat Social per aquesta activitat.

En aquest cas no parlem d’un grup en situació precària. Aquest artista està dins de l’engranatge “professionalitzat”del sector. Però, què passa amb la resta? Aquells que podem considerar fora d’aquest sistema … Parlem de tots aquells que es desplacen carregant els seus instruments, en els seus propis vehicles, de sala en sala, moltes vegades sense cobrar, evidentment sense assegurar …

Aquesta “desprofessionalització” reclama la creació d’un estatut d’artista, una condicions mínimes garantides per l’Estat per donar protecció i seguretat jurídica a aquests milers de persones que sumen a la nostra cultura, a aquests creadors artístics anònims que podem descriure com ja va fer Julián Maeso, ex membre de Sunday Drivers: «Un músic és una classe d’imbècil que carrega en una furgoneta un equip de 5.000 euros que li ha costat tota la vida pagar, recorre 600 quilòmetres d’anada fins a Santiago de Compostel·la per cobrar 150 euros i al matí següent torna a conduir sis hores fins a casa sense estar assegurat »

Darrere d’un (aproximat) 1% que arriba a la fama, s’amaga un sector en un complet anonimat i oblit, són músics, actors, artistes en general que, a més de falta de reconeixement, simplement subsisteixen com poden en unes condicions més que precàries .

No es tracta d’omplir de privilegis a uns pocs desfavorits, sinó de salvaguardar els interessos d’aquests éssers creatius que alimenten la nostra cultura i la converteixen en una part imprescindible de la societat. Sense cultura, la societat no pot avan√ßar.

és clar que els artistes poden actuar com a autònoms sota aquest règim, però molts d’ells no podrien fer front a les quotes amb els seus ingressos. I, tot i estar d’alta com a autònom, quins drets tenen?, a quines causes poden acollir-se per trobar-se de baixa laboral? S’hauria de reconèixer una tendinitis en un violinista com causa de baixa laboral? O una afonia per a un actor? Doncs de moment no és possible, ni tampoc una lesió muscular per a una ballarina o un escultor. Per què un escriptor no pot cobrar drets d’autor al mateix temps que la seva pensió i en canvi sí que pot compatibilitzar-la amb el cobrament de lloguers d’habitatges? Per què una traductora ha de tornar a la feina res més donar a llum?

El passat 12 de juliol es van reunir a Madrid actors, músics, ballarins, artistes plàstics, escriptors, guionistes, dobladors, gestors i tècnics escenificant la unitat d’acció que estem vivint en la qual més de 80 associacions, entitats i sindicats col·laboren per l’elaboració d’un document que englobi les seves necessitats fiscals, de seguretat social i laborals.

The show must go on
ARAYTOR CORREDURIA DE SEGUROS, S.L.

Gran Via de les Corts Catalanes, 565, 08011 Barcelona
Pº Castellana 91, 4º planta Oficina 1 28046 Madrid

T. 932 72 48 60 | events@araytor.com

SÍGUENOS

Partners de la Asociación de
Promotores Musicales

logo-APM-2021

Contacta amb nosaltres

Truca'ns o omple el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu